dimarts, 25 de febrer del 2020

LES SOLIDÀRIES

        LES SOLIDÀRIES


Les solidàries és una proposta de qüestionament i desconstrucció de gènere des d'una perspectiva feminista. Amb un equip de creació íntegrament format per dones, es plantegen els temes fonamentals que marquen les nostres vides pel fet d'haver estat assignades amb un gènere determinat, el gènere femení. Amb una necessària crítica cap a la masculinitat. 

Aquesta nova ona feminista va més enllà d'acceptar un sistema i reafirmar-se en ell. Les nostres demandes i el nostre punt de partida per a aquest projecte és que res del sistema patriarcal, ara germanat amb el capitalisme, ens serveix. No volem apoderar-nos dins d'un món creat pels homes. No volem acceptar les seues regles a canvi d'unes poques concessions. Reconciliant-nos amb el nostre gènere, rescatant referents femenins que ens mouen i inspiren; volem destruir l'existent per a construir un món nou pensat per nosaltres, perquè “La Revolució serà feminista o no serà”

"https://www.espacioinestable.com/espectaculo/1/les-solidAries.html"










Aquesta obra m'ha agradat molt per diferents raons,  i és que no és que haja anat motíssim al teatre però mai havia vist una obra tan xicoteta però tan potent, tan reivindicativa i que tractara temes tan volàtils com les diferents formes d'opressió cap a la dona, tractant-ho tan explícitament, m'ha fet pensar i reflexionar, conéixer algunes  i recordar altres dones que ja coneixia, dones que van lluitar pels drets de totes nosaltres i van fer que hui en dia puguem ser més lliures, m'ha fet canviar la perspectiva que tenia sobre el teatre i m'ha ensenyat moltes coses i el que crec més important, m'ha fet sentir.



Al llarg de la meua vida he reflexionant molt sobre el fet de ser dona, sobre que em distingeix de qualsevol home.



Perquè sent que sóc dona?

Dur el monyo llarg és ser dona? També l'he dut curt i he seguit sentint-me dona.

Ser femenina és ser dona? No sent que siga una persona femenina i així i tot seguisc sentint-me dona.

Què t'agraden els homes és ser dona?  m'agraden, però també les dones i no per això em sento menys dona.

Fer coses de dona és ser dona? I què és fer coses de dona?

Tindre vagina és ser dona? Hi ha homes que la tenen i no es senten dona.

Aleshores, què és ser dona?

Doncs bé, després d'uns quants anys de reflexió i no arribar a cap conclusió, de no saber el perquè de sentir-me dona, aquesta obra m'ha fet adonar-me de la trista realitat, que l'única cosa que ens diferència és la capacitat de ser opresor o ser opriminda, d'exercir poder o rebre'l.



Sé que sóc dona, perquè tinc por, perquè sé que qualsevol dia un home pot fer de mi coses que jo no vull, i jo no tinc eixa capacitat sobre ells.


 que sóc dona perquè forme part de la revolució que van començar aquelles dones de les quals parlen en l'obra i que hui segueix viva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada