LES SOLIDÀRIES

        LES SOLIDÀRIES

Les solidàries és una proposta de qüestionament i desconstrucció de gènere des d'una perspectiva feminista. Amb un equip de creació íntegrament format per dones, es plantegen els temes fonamentals que marquen les nostres vides pel fet d'haver estat assignades amb un gènere determinat, el gènere femení. Amb una necessària crítica cap a la masculinitat. 

Aquesta nova ona feminista va més enllà d'acceptar un sistema i reafirmar-se en ell. Les nostres demandes i el nostre punt de partida per a aquest projecte és que res del sistema patriarcal, ara germanat amb el capitalisme, ens serveix. No volem apoderar-nos dins d'un món creat pels homes. No volem acceptar les seues regles a canvi d'unes poques concessions. Reconciliant-nos amb el nostre gènere, rescatant referents femenins que ens mouen i inspiren; volem destruir l'existent per a construir un món nou pensat per nosaltres, perquè “La Revolució serà feminista o no serà”

"https://www.espacioinestable.com/espectaculo/1/les-solidAries.html"

Aquesta obra m'ha agradat molt per diferents raons,  i és que no és que haja anat motíssim al teatre però mai havia vist una obra tan xicoteta però tan potent, tan reivindicativa i que tractara temes tan volàtils com les diferents formes d'opressió cap a la dona, tractant-ho tan explícitament, m'ha fet pensar i reflexionar, conéixer algunes  i recordar altres dones que ja coneixia, dones que van lluitar pels drets de totes nosaltres i van fer que hui en dia puguem ser més lliures, m'ha fet canviar la perspectiva que tenia sobre el teatre i m'ha ensenyat moltes coses i el que crec més important, m'ha fet sentir.

Al llarg de la meua vida he reflexionant molt sobre el fet de ser dona, sobre que em distingeix de qualsevol home.

Perquè sent que sóc dona?

Dur el monyo llarg és ser dona? També l'he dut curt i he seguit sentint-me dona.

Ser femenina és ser dona? No sent que siga una persona femenina i així i tot seguisc sentint-me dona.

Què t'agraden els homes és ser dona? Sí m'agraden, però també les dones i no per això em sento menys dona.

Fer coses de dona és ser dona? I què és fer coses de dona?

Tindre vagina és ser dona? Hi ha homes que la tenen i no es senten dona.

Aleshores, què és ser dona?

Doncs bé, després d'uns quants anys de reflexió i no arribar a cap conclusió, de no saber el perquè de sentir-me dona, aquesta obra m'ha fet adonar-me de la trista realitat, que l'única cosa que ens diferència és la capacitat de ser opresor o ser opriminda, d'exercir poder o rebre'l.

Sé que sóc dona, perquè tinc por, perquè sé que qualsevol dia un home pot fer de mi coses que jo no vull, i jo no tinc eixa capacitat sobre ells.

I sé que sóc dona perquè forme part de la revolució que van començar aquelles dones de les quals parlen en l'obra i que hui segueix viva.

DOTZENA SETMANA

El passat dilluns, dia 2 de desembre, vam seguir treballant durant la primera hora la visita guiada que realitzarem el pròxim dimecres dia 11 per la ciutat de València.

Aquesta visita la realitzaré i prepararé junt als meus companys i companyes, Matías, Iván i Sílvia. Visitarem el Convent del Carmen que se situa al casc antic de la ciutat, al conegut Barri del Carme. Per fer la visita ens hem informat sobre la seva historia, arquitectura i art. Realitzarem proves i jocs i a part farem una explicació sobre el lloc. 

La segona hora de classe la vam utilitzar per seguir amb el temari. 

Vam parlar de la "DIFUSIÓ DEL PATRIMONI", es podria dir que es l'art de revelar al públic el llegat natural, cultural o històric que tenim en un lloc. L'objectiu és que el públic responga i es qüestione sobre el significat de l'element patrimonial. Per fer una bona difusió s'ha de tenir un bon guió, un missatge ordenat, clar, coherent i estructurat. Destacar les idees principals i explicar-les associant-les amb altres aspectes per donar-li més pes. Pes a que el guió siga correcte ha de respondre a tres preguntes clau: 

- Què volem que les persones sàpiguen?

- Què volem que senten?

- Què volem que facen?

Es per això que a les visites guiades tenim que tenir molt clar quina es la finalitat de la visita i principalment, es motivar al visitant en que tinga interès pel que vorà. Es poden realitzar activitats i tallers per fer participar a la gent en la seva pròpia visita. Com vam fer nosaltres a la visita de Llíria, que vam llegir poemes.   

La classe del dimecres, deguda a la pluja va ser productiva en quant al poder avançar amb el treball de la visita guiada, però no es va poder avançar temari.

Estar estudiant com realitzar una visita guiada i a la vegada preparar-ne una per als nostres companys i companyes em sembla una forma interessant de aprendre la teoria perquè amb la pràctica es veu millor. I a la vegada, sempre està bé treballar en grup. 

DRET A SOMIAR

El 24 de novembre es celebrà  un concert per dignificar la vida de les persones refugiades en Chios (Grècia). Balloona Matata, l'organitzadora del event, es una associació sense ànim de lucre que s'encarrega de molts aspectes alimentació, roba, acolliment, joguets...com per exemple un de l'any passat. En el que una professora del meu centre es va encarregar de la recollida de diners per comprar joguets per nadal amb l'ajuda dels alumnes de l'institut i de les nostres famílies.

NOVENA SETMANA

El dijous dia 14 vam anar d'excursió a Llíria, un municipi de València. Vam fer un recorregut pel poble, però, no va ser un recorregut qualsevol, va ser diferent. 

Vam recorre la Llíria àrab. Ens vam endinsar en aquella època per recorre els seus carrers i visitar aquells llocs que encara mantenen en peu la seua historia.  

Una forma de mantenir el interès i enfonsar-nos encara més en aquella època, era llegir poemes relacionats amb la temàtica. 

Després de fer una xicoteta explicació sobre la plaça principal de la ciutat ens vam encaminar cap amunt per vore una antiga muralla que encara perdura després de tants segles. Seguidament vam visitar el Forn de la Vila, antic forn medieval del segle XIV.

Balansiya és considerada com un paradís,

però té defectes que només l'experiència hi descobreix.

Per als de fora, tot són flors,

però per als de dins, és només un toll de brutor.

 AL-SUMAYSIR

Un altre lloc a destacar que vam visitar va ser els banys àrabs. Gràcies a l'explicació que ens donaven era fàcil imaginar allò que ocorregué entre aquelles parets de pedra. 

Dolç és el riu,

com dolça la saliva olorosa

dels llavis de l'amant.

El zèfir arrosega mandròs

la cua humida.

Ràfegues de perfum travessen el jardí

tot cobert de rosada.

Jo me l'enamore, en aquest verger

on la camamil·la és el somrís,

la murta el rínxols i la viola una piga. 

IBN KHAFAJA

Tot el que vam visitar va ser explicat cronològicament i fent-nos participes de tot. A més dels poemes, un altre element que es va utilitzar per captar la nostra atenció va ser la utilització de música, tant àrab com eclesiàstica. 

Va ser una excursió per descobrir nous llocs, d'una forma diferent, sense ser una visita guiada on simplement la gent escolta i una persona parla. Considere que va ser molt productiva i que vam aprendre molt. 

També vaig gaudir de poder sortir de les aules amb els meus companys i les meues companyes. 

SETENA SETMANA

Aquesta setmana ha sigut  diferent ja que el dilluns vam començar amb les presentacions dels treballs dels distints agents culturals, els quals podem classificar en públics, privats i sense ànim de lucre.

De públics hem vist la casa de la cultura i el auditori pertanyents a l’Ajuntament de Burjassot que tenen com a objectiu fomentar la cultura a través de l'educació, participació i integració. En quant als agents privats hem vist La Societat Lírica i Musical de Benissa que promouen una de les manifestacions culturals principals al poble valencià i la companyia de Teatre de Russafa. Finalment, sense ànim de lucre hem vist el col·lectiu cultural El Ganxo de Benigànim, que es dedica a la conservació del patrimoni del poble valencià realitzant activitats per a la promoció de la cultura i de la nostra llengua. També vam vore el Centre cultural de Sankofa, que es dediquen a realitzar activitats per a tot el públic amb la finalitat de promoure l'intercanvi cultural. 

El dimecres vam fer teatre amb una sessió diferent a les anteriors, en la que vam tractar coma punt central de la sessió la poesia feminista.

El dijous vam dedicar les dos hores de sessió a fer un examen.  

SISENA SETMANA

Aquesta setmana ha segut diferent a la resta. Hem tingut una xarrada i una sortida fora de classe.

El dilluns, Noemí, una estudiant de Mèxic que ha estat venint a classe d'animació i Gestió cultural per preparar el seu treball de final de curs allà a Mèxic ens ha donat una xarrada sobre el seu projecte. El projecte es sobre l'estudi de Paulo Freire i la Pedagogia Eròtica.

• Paulo Freire va ser un dels més grans i més significatius pedagogs del segle XX. Fou un educador i expert en temes d'educació, d'origen brasiler. Va ser emigrant, empresonat i exiliat per les seves idees educatives. 

• La Pedagogia Eròtica es tracta de poder saber qui som, saber de nosaltres i perquè actuem d'una o altra forma. Tots tenim formes d'afrontar les adversitats d'una forma positiva o negativa, i això es el que estudia la pedagogia Eròtica igual que les relaciones interpersonals. 

M'ha paregut una xarrada interessant i curiosa ja que no jo sabia qui era Freire ni de que anava aquest estudi. També m'ha paregut interessant pel fet de que la xarrada fora per part de Noemí. També hem jugat a un joc tradicional mexicà que es diu ''LOTERIA'' i es semblant al Bingo però en aquest cas no son numeros sinó dibuixos. I també ens ha portat llepolies d'allà. 

El dimecres vam fer la primera sortida del curs, vam anar a la Casa Cultural del poble de Xirivella. Em va semblar molt interessant ja vam poder saber quines activitats preparen e la casa de la cultura per si el dia de demà volem treballar o fer pràctiques allí. Ens varen explicar quins son els mitjans de difusió que utilitzen quan van a realitzar alguna activitat i ens van ensenyar la sala on fan diferents exposicions. 

ÚLTIM CONCERT DE ZOO

Bona vesprada.

Hui vaig a parlar de música. Per a mi la música es cultura, es un símbol identitari. Moltes vegades, només escoltant unes notes podem saber de quina part del món es eixa banda sonora. 

El passat divendres vaig anar a la Plaça de Bous de València per viure l'últim concert fins al 2021 d'un grup valencià que ve des de Gandia, del grup ZOO. Aquest grup ha recorregut Catalunya i el País Valencià de Nord a Sud esgotant entrades i fent gaudir a milers de persones en festivals. Es un dels grups més coneguts en el panorama actual de música en la nostra llengua seguint els passos dels pioners com Obrint Pas o La Gossa Sorda. 

ZOO parla de les injustícies, il·legalitats, corrupció i tot allò que defineix al nostre poble. Crec que es una forma de fer cultura, no només per la música, sinó perquè la forma de pensar i defensar també es fer cultura. 

Per a mi era especial parlar d'aquest concert perquè es un grup que m'agrada molt i amés va ser realitzat a una Plaça de Bous i com va dir una volta el cantant de Txarango "Que bonic es fer música i emocionar de forma tan meravellosa deixant enrrere allò que molts consideren art i no es més que gaudir del patiment animal". També va ser molt especial, perquè es va fer menció a totes aquelles persones que com el cantant del grup, van sortir eixa mateixa vesprada als carrers de la nostra ciutat per donar suport a tots i totes les catalanes que estan patint agressions per part dels cossos de seguretat, per donar suport a tots aquells que son silenciats per voler gaudir del seu dret a una manifestació democràtica i per donar suport als presos polítics. Crec que va ser una nit molt emocionant on tots teniem els sentiments a flor de pell. 

Concert complet de ZOO a València.