diumenge, 27 d’octubre del 2019

SISENA SETMANA

Aquesta setmana ha segut diferent a la resta. Hem tingut una xarrada i una sortida fora de classe.

El dilluns, Noemí, una estudiant de Mèxic que ha estat venint a classe d'animació i Gestió cultural per preparar el seu treball de final de curs allà a Mèxic ens ha donat una xarrada sobre el seu projecte. El projecte es sobre l'estudi de Paulo Freire i la Pedagogia Eròtica.

  • Paulo Freire va ser un dels més grans i més significatius pedagogs del segle XX. Fou un educador i expert en temes d'educació, d'origen brasiler. Va ser emigrant, empresonat i exiliat per les seves idees educatives. 
  • La Pedagogia Eròtica es tracta de poder saber qui som, saber de nosaltres i perquè actuem d'una o altra forma. Tots tenim formes d'afrontar les adversitats d'una forma positiva o negativa, i això es el que estudia la pedagogia Eròtica igual que les relaciones interpersonals. 
M'ha paregut una xarrada interessant i curiosa ja que no jo sabia qui era Freire ni de que anava aquest estudi. També m'ha paregut interessant pel fet de que la xarrada fora per part de Noemí. També hem jugat a un joc tradicional mexicà que es diu ''LOTERIA'' i es semblant al Bingo però en aquest cas no son numeros sinó dibuixos. I també ens ha portat llepolies d'allà. 


El dimecres vam fer la primera sortida del curs, vam anar a la Casa Cultural del poble de Xirivella. Em va semblar molt interessant ja vam poder saber quines activitats preparen e la casa de la cultura per si el dia de demà volem treballar o fer pràctiques allí. Ens varen explicar quins son els mitjans de difusió que utilitzen quan van a realitzar alguna activitat i ens van ensenyar la sala on fan diferents exposicions. 





dimarts, 22 d’octubre del 2019

ÚLTIM CONCERT DE ZOO

Bona vesprada.

Hui vaig a parlar de música. Per a mi la música es cultura, es un símbol identitari. Moltes vegades, només escoltant unes notes podem saber de quina part del món es eixa banda sonora. 
El passat divendres vaig anar a la Plaça de Bous de València per viure l'últim concert fins al 2021 d'un grup valencià que ve des de Gandia, del grup ZOO. Aquest grup ha recorregut Catalunya i el País Valencià de Nord a Sud esgotant entrades i fent gaudir a milers de persones en festivals. Es un dels grups més coneguts en el panorama actual de música en la nostra llengua seguint els passos dels pioners com Obrint Pas o La Gossa Sorda. 
ZOO parla de les injustícies, il·legalitats, corrupció i tot allò que defineix al nostre poble. Crec que es una forma de fer cultura, no només per la música, sinó perquè la forma de pensar i defensar també es fer cultura. 
Per a mi era especial parlar d'aquest concert perquè es un grup que m'agrada molt i amés va ser realitzat a una Plaça de Bous i com va dir una volta el cantant de Txarango "Que bonic es fer música i emocionar de forma tan meravellosa deixant enrrere allò que molts consideren art i no es més que gaudir del patiment animal". També va ser molt especial, perquè es va fer menció a totes aquelles persones que com el cantant del grup, van sortir eixa mateixa vesprada als carrers de la nostra ciutat per donar suport a tots i totes les catalanes que estan patint agressions per part dels cossos de seguretat, per donar suport a tots aquells que son silenciats per voler gaudir del seu dret a una manifestació democràtica i per donar suport als presos polítics. Crec que va ser una nit molt emocionant on tots teniem els sentiments a flor de pell. 

Concert complet de ZOO a València.

diumenge, 20 d’octubre del 2019

CINQUENA SETMANA

El dilluns vam estar treballant per grups per realitzar l'activitat sobre una entitat cultural. El meu grup, format per Tania, Sheila i jo, l'hem fet sobre el colectiu cultural El Ganxo.
El Ganxo es una associació del meu poble (Benigànim) i es dedica a la promoció i conservació del patrimoni del nostre poble, a la conservació i millora dels espais naturals del nostre entorn, dels valors ecològics i promoció de les activitats socioculturals.
Hem estat preparant la presentació d'aquest treball conjuntament. La veritat és que m'agrada molt treballar en grup i aquesta activitat m'ha paregut interessant perquè he pogut aprendre més sobre com funcionen les associacions i a més he parlat d'una molt especial per a mi que m'ha permès apropar a la meua classe un poc al meu poble, als meus arrels.

El dimecres no vam tindre classe i cada una vam estar buscant informació sobre el colectiu cultural des de casa.

diumenge, 13 d’octubre del 2019

QUARTA SETMANA

Aquesta setmana ha segut curta ja que hem tingut la festivitat del 9 d'octubre i això ha fet que només tinguerem dos hores de classe més les classes de teatre.

Aquesta setmana hem donat i repassat els conceptes de:


  • Política Cultural: Conjunt d'accions i pràctiques socials conscients i deliberades, dels organismes públics, entesa bàsicament i de manera registrada com a sector d'activitats culturals i artístiques, però també de manera indirecta i extensa com a univers simbòlic compartit per la comunitat. Permet l'accés a tot el poble a la cultura.
Hem parlat de la política cultural al llarg del segle XX. Les monarquies van començar a plantejar-se la promoció i el control sobre les activitats culturals. Al inici del segle XX entenen que la cultura i l'art tenen un contingut que transmet idees i es per això que es fica a servei de les polítiques. La política cultural de la Unió Soviètica ho planteja com servei de la Revolució. La segona meitat, destaca la cultura com a servei de construcció d'una identitat col·lectiva. A la dictadura nazi i al franquisme, es tenia molt clar quin univers simbòlic es volia mostrar i construir. 
I després destaquem l'accés a les activitats culturals com un dret de la població. Aquesta va ser una idea que va sorgir de l'UNESCO al finalitzar la segona guerra mundial.

  • Democratització cultural: difusió cultural, fer arribar a tots els ciutadans i ciutadanes les activitats culturals d'un valor intrínsec.
  • Estat del Benestar: conjunt de polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal.
  • Democràcia cultural: ací trobem el quart enfocament. No es fa èmfasi en l'accés sinó en la participació activa en la vida cultural de tots els ciutadans i ciutadanes.
A la crisi econòmica dels 70, hi hagué una reducció dràstica de la cultura, ja que el mercat passa a ser la mesura de tot i la cultura comença a ser innecessària. I es al segle XXI quan comença una manifestació per la cultura como a servei de cohesió i integració social.

dilluns, 7 d’octubre del 2019

TERCERA SETMANA

Aquesta setmana hem estat veient la diferència entre democràcia cultural i democratització cultural.

I quina es la diferència?

Doncs bé, la democratització cultural te com a objectiu facilitar i potenciar l'accés a la cultura a tot el món, ja que hui en dia segueix existint un percentatge prou elevat de la població que no pot accedir a totes les diferents activitats culturals, ja siga per falta de recursos o de promoció d'aquesta, i a les poques que poden accedir solen ser activitats de difusió massiva com ara el cine o la música. En canvi, la democràcia cultural busca potenciar la creació i participació activa en les activitats culturals com a enriquiment personal, potenciar la creació artística com a element de crítica i transformació social, la recuperació de la identitat cultural a través de la recuperacióde la llengua pròpia, busca reconstruir i tornant a conceptualitzarla pròpia cultura per a projectar-la cap a un futur millor i fomentar l'apoderament de la comunitat.
Tant la democratització cultural com la democràcia cultural són complementaries i molt importants però el que intentem com a TASOCTs és que hi haja una democràcia cultural real i que tota persona puga accedir a ser creadora de cultura.


Com tots els dijous, hem fet classe de teatre on hem estat fent dinàmiques de cohesió grupal i contacte físic. També hem tingut la incorporació d'una xica de Mèxic que ha vingut per a estudiar com funcionem a la nostra classe i poder traslladar-ho als seus estudis.

Susanna.

diumenge, 6 d’octubre del 2019

Activitats culturals

El pròxim Dimecres dia 9 d'octubre es festa a València. En aquest dia es celebra la conquesta de València i l'entrada de Jaume I. És una celebració institucional de caràcter autonòmic que té el seu origen directe l'any 1977 quan es va proclamar dia del País Valencià. També es Sant Dionís, el nostre propi "San Valentin" on les parelles es regalen la tradicional mocadorà que conté el típic massapà i un mocador per al coll.





Per part de la Generalitat Valenciana, han preparat diferents actes que son realitzats des del 1 d'octubre fins al dia gran. Actes que son, concerts, jornades de portes obertes a la Generalitat o correfocs entre altres. El dissabte dia 5 vaig tindre el plaer de poder gaudir d'un de tots els actes que es realitzaven al centre de la ciutat i del que vaig a parlar.

Vaig anar a la Plaça Manises situada darrere del Palau de la Generalitat. Hi havia un concert del cantaor tradicional valencià Pep Gimeno, conegut com 'Botifarra'. A la Fira de Juliol ja vaig tenir l'oportunitat d'escoltar-lo als nostres carrers i crec important parlar sobre aquest tema perquè per a mi la música es cultura i tradició i que millor que defensar la cultura del nostre poble i en la nostra llengua. Pep Gimeno, ve del cor de la Costera, de Xàtiva, i conta històries d'arrel tradicionals, de la gent del poble. En aquesta ocasió, comparteix escenari amb Ahmed Touzani originari de Tánger i resident a Genovès. En aquest concert barregen la música tradicional valenciana amb la de nord-africa fent arribar una xicoteta part de les dos cultures de nord a sud del País Valencià. En aquest cas hi havia públic de molts llocs del món i com a defensora de tot allò que dona suport a les nostres arrels i que es la nostra identitat, es tot un orgull vore a gent de l'altra banda del món gaudint del que ens representa. 

Aquest vídeo es de l'actuació a la Fira de Juliol. Aquesta cançó esta bassada en el meu poble Benigànim (Vall d'Albaida).

Inés. 




divendres, 4 d’octubre del 2019

EXPOSICIÓ DE QUADRES

S'inaugura el 3 d'octubre a Castelló i durant un mes es podrà disfrutar d'una exposició de quadres dibuixats a mà per José Domingo Bayarri,un ciutadà de Benicarló. Mitjançant els seus dibuixos ens conta la història de Castelló per fer-nos aprendre els nostres arrels i com s'enfoca el futur.
Sheila.